La pintura de l’Igor Carretero i Fontseré, té un quelcom de protesta i de crítica a la injustícia social, d’iconformisme a formar part d’un model de societat que ens engoleix poc a poc i que discrimina amb qui li permet una quota de sedentarisme i a qui el més agra dels menyspreus. Les seves referències van des de els impressionistes, fins als catalans més punyents d’ara, sense oblidar a Picasso i Miró; però jo, observant la seva obra, i deixant-me transportar pel que en diuen, en moltes ocasions crec veure alguns lligams am el Goya crític, no el de la Cort. El cert es que la seva obra te molta força i no deixa indiferent a qui la contempla, sap accentuar el missatge, carregar el punt de referència, el dibuix el distorsiona al servei de la denúncia. La seves teles, grandioses -el format te a veure amb la seva noblesa-, són sinceres i no té cap rubor a despullar-se i mostrar-nos, en algunes ocasions, la seva tendresa i romanticisme. Carles Catalán Pintor