Paloma Carballal Recoder ( Barcelona 1976 ) Llicenciada en Belles Arts amb l'especialitat de Dibuix per la Universitat de Barcelona, i amb un Postgrau d'Il•lustració per a publicacions infantils i juvenils a l'Escola d'Art i Disseny Eina.
L'obra artística de la Paloma es caracteritza pel seu caire naïf, colorista, dolç, i amb un punt surrealista. Les seves influències van des dels Fauvistes a Hunterwasser, Magritte, Chagall, Miró, en pintura, i en quan a il•lustració els seus favorits són E.Gorey, Maria Rius, Roger Olmos, Sergio Mora, entre tants d'altres.
La inspiració per a crear el seu imaginari prové de la natura i d'un món oníric propi alimentat per records i somnis d'infantesa influenciats sobretot pel cinema amb películes com "La flauta mágica" (de 1970 i protagonitzada per Jack Wild i ninots de Pufnstuf), sèries televisives com "La cometa blanca" i "La bola de cristal", i cançons emblemàtiques de grups com Vainica Doble.


Artist Statement

Dibuixar, pintar, esboçar, colorejar, esborrar, tacar, experimentar, aprendre, jugar...
En principi per mi la importància no recau tant en l'obra final com en l'alienament aconseguit en el procés de producció d'un quadre. Tot i així cada un d'ells és una història, un conte, un somni, o la interpretació personal de quelcom que m'ha cridat l'atenció i que no té perquè tenir cap mena de sentit.
I és que, perquè n'ha de tenir de sentit? de vegades la bellesa rau en allò que menys entenem, i és un instint especial i màgic el que ens fa donar-hi valor.
Els colors estan allà, vius, potents i cridaners, per fer reaccionar, per ajudar a despertar la fantasia, la imaginació que molts tenen adormida, i sentir-se com quan érem nens.
I és que n'hi ha que quan creixen se'n obliden i l'entorn se'ls hi acaba tornant gris.
La fantasia és quelcom que sempre ha estat present a la meva vida, des de ben menuda he estat molt “teatral”. M’apassiona el món de l’espectacle, el cinema, el teatre, el circ, qualsevol art escènica. I és que són arts que per una banda trobo molt relacionades amb el joc infantil, la diversió i l’entreteniment, i per un altre, considero el joc interpretatiu com un acte d’alienament pesonal, una manera de buscar respostes i reaccions alternatives a les que et marca el teu caràcter únic, provocant el debat intern que fa qüestionar-te els principis bàsics en el que es basa la teva opinió sobre totes les coses, i que sustenta el pilar que defineix la teva personalitat. De la mateixa manera que amb les arts escèniques el món de la mitologia i els éssers fantàstics provinents d’un món imaginari on tot és possible, compten amb aquesta funció. El món dels somnis, la màgia, les disfresses i les màscares. Els símbols, els camins i les petjades. Tot plegat per definir, moldejar, i consolidar una identitat.